Cambios vitales

VISCA LA VIDA. Joana amat

VISCA LA VIDA. Joana amat

VISCA LA VIDA. Joana amat

Aquestes paraules les va escriure la Joana fa quasi 20 anys, es la historia de un triomf , la d’en Jordi contra la seva al·lèrgia mortal a la picada de vespa.

 

ES TITULA:

 

MAZINGER -Z CONTRA LES VESPES

Una historia de terror,  amor i humor

Veniu , veniu, que surt l’abejorro , no tonto que es l’abella Maia!!

Era la forma en que et veien els nostres fills, el   gran amb 15 anys et veia com un abejorro,  mig heroi mig emprenyador, per la petita només d’onze anys eres l’encarnació dels seus dibuixos preferits, l’abella Maia.

Feia molt poc temps que la vida ens havia canviat a tots.

El record dels nostre fills del dia del horror, del dia que hem van dir que eres mort, era un record còmic, el seu pare saltava com un posseït davant d’ells, inflat com el ninot de la Michelin.  Mai van percebre el perill: – el pare torna a fer el pallasso! es deien.  Érem de vacances a Salamanca i era força habitual que el Jordi  distragués els nens fent  pallassades. Era el dia del nostre 17e aniversari de casament.

No era això,

El teu darrer record abans d’entrar de ple en el xoc anafilàctic, van ser les paraules del metge que et va atendre  “muerto por muerto le doblo la dosis»

I tot per una punyetera picada de vespa, mira que ets fort ! Te’n vas sortir contra tot pronòstic .

Començava, tot i que encara no ho sabíem,  la llarga, bèstia i enguixant lluita contra la persecució de les vespes, el teu cos les atreia irremeiablement, les vespes t’estimaven i et seguien com si d’una flor es tractés.

Aquí no ni ha hagut mai, – deien els amics per animar-nos a sortir a la seva terrassa i en menys de 20 minuts n’havíem mort 14 .

A casa nostre segur que no, – deien els cunyats , fent el vermut dins a casa amb la vidriera tancada i tu assegut al sofà les veies xocar una rere l’altra contra el vidre.

Els pajaros de Hitcotch ???

I el Teletac? T’ha salvat la vida?  Potser si. Baixar la finestra per pagar  i entrar una vespa  era habitual,  a poc a poc sorties del cotxe, i començava  la gresca ! Moc ! Moc ! Les botzines ja cridaven i tu obries el maleter vigilant molt i  treies l esprai mata vespes , ruixaves el cotxe totalment tancat i esperaves….. fins que queien.

La medicina donava poques solucions, passes un primer any perdut, intentant buscar ajuda i és a l’Hospital de Sant Pau on et proposen experimentar amb petites dosis mensuals de verí de vespa fins a poder-te fer immune.

No vas dubtar ni un instant , t’hi vas apuntar , era la teva taula de salvació , davant de tothom aguantaves,  només els nostres fills i jo coneixíem els teus atacs de pànic.

Els tres érem conscients que una nova picada et mataria i les probabilitats eren altíssimes.

Marxar a treballar o a l’escola era cada dia un adéu , no se sabia si definitiu, tornar era una alegria per tots i  així dia rere dia.

 

Els anys passaven , tu anaves un mati al mes a Sant Pau , injecció de verí i control, aquest assaig clínic va durar més de 10 anys.

La teva enorme resistència començava a presentat símptomes de fallida , ja no aguantaves  més. El fum del tabac t’ajudava espantar i allunyar les vespes, arribaves a tenir un cigarret a la boca i un altre a les mans .

Els nostres fills que primer et veien com un Superman o com Sant Jordi matant el drac també estaven esgotats.

Això no pot seguir així ! – Cridaves

No he sabut mai si la idea va ser teva o dels metges però que va ser la millor idea per tots , per boja i arriscada que fos ja ningú en dubta.

Ens vas reunir a tots i ens vas comunicar la teva decisió: per el Febrer hem faré picar per una vespa, farem una prova empírica amb la gent de Sant Pau, necessito saber si la vacuna que m’estan injectant serveix per alguna cosa , quan de temps tinc fins un nou xoc anafilàctic.

Prefereixo enfrontar-me a la mort d’un cop que el no viure actual.

Per animar als fills els expliques com es farà , biòpsies i seguiment fotogràfic,  i per descomptat els promets que guanyaràs  les vespes.

 

Arriba el  Febrer , les vespes han d’ arribar de Màlaga , jo i el nostre fill gran anem a signar a Sant Pau conforme no reclamarem res al hospital si alguna cosa fallés.

I de nou el terror , però tocava aguantar.

Quatre dies abans ens truquen.  Alguna cosa ha fallat, les vespes no arribaran de Màlaga , proposen ajornar o cancel·lar la prova.

Impossible ja estic mentalitzat, si hem moro que sigui aquell dia.

Només queda una solució:  avisem als amics , necessitem vespes.

El garatge de casa es converteix en un zoològic de vespes , de totes menes i tamanys, cada una dins un pot de vidre perfectament tapat, amb un petit foradet per respirar i perquè jo les alimenti amb suc de raïm cada dia amb una petita xeringa.

Alimentaré a l ‘assassina del meu home o alimentaré a la seva salvadora ?

Com una pel·lícula italiana , arriba al dia i amb molta cura dipositem 7 pots de vidre dins una gran caixa i cap a l’Hospital.

Fèiem broma per camí.

Si teníem un accident ja no caldrà la prova,” la farem al mig del carrer.

A Sant Pau, metges i infermeres ens esperen.

Has vingut! Comenten incrèduls.

Tallen una gran xeringa i amb molta cura hi fan entrar la vespa. Tapen la xeringa amb una gasa i pressionen sobre el teu braç, segons eterns mentre baixa l’èmbol a poc  a poc.  La pressió obliga a la vespa a picar.

Ja esta fet ! Ja no hi ha pas enrere. A esperar com es transforma de nou en el ninot de la Michelin. Un nou episodi còmic ajuda a treure l’angoixa de l’espera.  Tot va molt de presa, la vespa s’escapa, una nova picada seria mortal. Amb grans llençols i tot el que es té a mà metges i infermeres corren rere la vespa. L’ únic que no ho fa és el fotògraf , la seva càmera no para d’enfocar el teu cos.

Tot acaba bé, la vespa és caçada , se’t subministra la cortisona quan entres en fase critica, has guanyat , ets viu! El diagnòstic es molt bo , entre la picada i la reacció anafilàctica tens mitja hora , tota una vida en comparació als 6 minuts del primer cop.

Aquesta mitja hora ens canvia de nou la vida, no estàs curat però probablement estàs salvat.

Al cap de pocs dies,  celebrem amb els amics una gran festa. És  la celebració d’un naixement , tornes a viure la vida, els amics et regalen un Mazinger Z , ets un robot i tens tots els seus poders , la senyal de que sobreviuràs.

Hem  après a relativitzar ho tot , hem patit però som forts  quasi tant forts com Mazinger Z , l’heroi dels nostres fills.

D’aquesta historia et ve la teva resiliència, la teva capacitat de superar durant 13 anys un càncer darrera l’altre fins a contar-ne sis.

D’aquesta història ens ve a tots la capacitat de enfrontar-nos amb la malaltia, malaltia que sempre en Jordi va percebre que hi podia lluitar, perquè contra el càncer tenia temps , un temps que no tenia contra la vespa.

Llàstima del tabac que no vas saber treure a temps!

Avui el càncer t’ha vençut però has lluitat fins al final perquè mai has perdut l’esperança.

 

VISCA LA VIDA